Agraïment a la monja Paquita

En situacions límit, és quan la noblesa dels homes agafa la seua vertadera dimensió i quan realment la gent està preparada per adonar-se'n.
Els darrers dies han estat complicats pel trasllat a una altra realitat allunyada de la quotidianitat, per les intenses emocions originades per l'incert futur immediat i per la necessitat de fer pinya amb l'objectiu de treure endavant la situació.
I és ací, quan l'ajuda desinteressada de Paquita ens va oferir un baló d'oxigen per salvar les inquietuds que teníem. Amb el seu cop de mà, i la seua voluntat de facilitar-nos les coses, la travessia ha estat molt més fàcil i això que per a d'ella, érem uns totals desconeguts.
Per a posicionaments escèptics com els meus, trobar una persona d'aquest tipus és un fet trencador pel seu exemple i per la seua humilitat.
Gràcies pel teu suport Paquita. Pregue, sí, pregue, perquè ni el temps ni els quefers diaris recobrats, em facen oblidar que una vegada a València vàrem trobar un àngel que va velar per nosaltres.

Allà on vages o estigues, estaràs en el nostre record. Per sempre!

Açò sobrava

I és que pareix que vam nèixer ahir, tot açò sobrava, com si d'uns grans caçadors es tractarem, un grup d'irreductibles gatzares vam apareixer pel bar de costum a esmorzar despres d'una gran nit de tralla, i no comformant-se amb el típic café amb llet amb malenetes que fan mostegó, que menys que un bon àgape per a somoure tot el que duiem dins, en fi, una retirada a temps sempre és una victòria menys per als gatzares.
De tota manera, Gran vesprà-nit-matinà, Si Senyor.
Avuí comence a ser persona, i pels sondejos fets, crec que no soc l'únic al que les ressaques li duren més d'un dia.

Més val tard que mai

Encara que per motius de logística, no se li va felicitar l'aniversari a Wallace com era degut, més val tard que mai i des de la comunitat gatzara volem felicitar-lo, i com a mostra d'alegria i d'entussiasme, volem mostrar una felicitació molt especial d'un personatge que s'ha volgut unir a la festa de l'aniversari coronada esta vesprada-nit amb la manguera, però que per motius d'agenda no podrà estar entre nosaltres.

Queda no res

Com que tota la gent està esperant La Manguera com si s'acavara el món, per a tots aquells que tinguen pensat prendre almax o omeprazol o alguna pastilleta per a la cremor, llegiu aquesta vinyeta abans.

Esta setmana homenatge a Los Chunguitos: Dame veneno

Any Internacional de l'Astronomia 2009

Com que al blog només curra un servidor, em permet la llicència de fer-me el dotor i de posar posts com este, que pot ser no interessen a gaire gent, però a mi en particular si. Per si no ho sabeu aquest any ha sigut declarat Any Internacional de l'Astronomia i per això s'han fet i es faran nombroses activitats relacionades amb esta disciplina matemàtica. Seria interessant que visitareu aquesta pàgina s'impregnareu d'una poca cultura general per tal de mantindre xarrades "face to face" amb els erudits de la paraula.

PD: Punxeu en la imatge per llegir-la be.

Homenatge a Tijeritas: Garabí

Per a tots els que espereu el gran dia.

Ahí vos deixe el temps que resta per a una de les nits més interessants de tot l'any.

A més de la música per anar fent boca.